Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840). S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal (1836), Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida (1847), Aplicación práctica del código penal en España (1848), Derecho civil y foral de España (1876-79) i, en col·laboració amb Esteve de Ferrater, Manual de derecho vigente en Cataluña... (1842-43). Era pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.