Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de…
talla
Història del dret
Llista dels habitants d’un poble o país, feta especialment a efectes tributaris.
Fuero Juzgo
Història del dret
Versió castellana del Forum iudicum (
Liber iudiciorum ), feta a partir del s. XIII.
ordinació
Història del dret
Història del dret català
Fins al primer terç del segle XIX, disposició d’ordre reglamentari feta pel poder públic.
apòstols
Història del dret
Lletres lliurades, juntament amb el procés original, al qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior; hi era fixat el termini dins el qual el recorrent calia que es presentés davant la jurisdicció superior per a mantenir el recurs.
Eren anomenades també apòstols reverencials El jutge que havia dictat la sentència recorreguda havia de lliurar els apòstols dins els 10 dies de la interposició de l’apellació Segons una ordinació de Pere III feta l’any 1363, transcorreguts els 10 dies sense que li fossin lliurats els apòstols , l’apellant podia personar-se davant el jutge o tribunal ad quem per tal de seguir l’apellació sense que aquells li calguessin
Elies Rogent i Massó
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Advocat i bibliògraf.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat
Domesday Book
Història del dret
Primer cadastre existent, fet a Anglaterra per Guillem el Conqueridor el 1085.
El contingut del llibre consisteix en una descripció detallada de la distribució i el valor de les propietats Fou utilitzat per a fixar els drets fiscals del rei i controlar el pagament dels imposts sobre la terra L’original es conserva al Public Record Office de Londres Fou editat per primera vegada pel govern anglès 1773, i el 1861-63 en fou feta una edició facsímil de cada comtat per separat És un instrument preciós per a l’estudi de la història agrària de l’Anglaterra medieval
Bartolomeo de Neocastro
Història
Història del dret
Cronista i jurisconsult.
Jutge de la cort de Messina des del 1273, mestre portolà secret i procurador de la Sicília oriental, sota Pere el Gran el 1282 advocat del fisc a Palerm, el 1286 el rei Jaume, després de la seva coronació com a rei de Sicília, l’envià com a ambaixador al papa Honori IV, juntament amb Gilabert de Castellet Continuà a la cort fins el 1291 Escriví una història de Sicília, perduda, en hexàmetres, que comprenia des de les Vespres al 1293 n'ha estat conservada, però, una versió en prosa llatina Historia Sicula , feta per ell mateix, que comprèn del 1250 al 1293, des d’una òptica…
composició
Història del dret
Conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restablia la pau que havia pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats, mitjançant les indemnitzacions que hom considerava suficients.
Procedent de les lleis gòtiques, és recollida en els Usatges de Barcelona La recaptació de composicions era feta a les cúries o corts, tant reials com baronials, i fou regulada per les corts de Barcelona del 1382 i del 1503 i per les de Montsó del 1534 i del 1547 Inicialment, eren exclosos de la composició els qui havien comès delicte de bausia i els foragitats de pau i treva, però amb el temps en foren exclosos molts d’altres falsificadors de moneda corts de Barcelona del 1520, lladres, assaltadors de camins, incendiaris, matadors de bestiar, taladors de conreus i boscs i…
fadiga de dret
Història del dret
En dret català, del segle XVII, denegació feta pel demandat en judici a comparèixer i estar a dret o acceptar la resolució judicial; rebel·lia.