Resultats de la cerca

Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Castella les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa

Germà d’Antoni i Joaquim Es llicencià en dret a Barcelona, i fou nomenat catedràtic de procediments judicials successivament a Múrcia, Sevilla i Barcelona 1925 Estudià a Suïssa, Itàlia i Alemanya Fou fundador de la Unió Socialista de Catalunya i diputat pel seu partit a les corts espanyoles A part revistes jurídiques, collaborà en L’Opinió Dels seus estudis cal destacar El concepto de la donación 1917, Eugenio Huber su vida y su obra 1923, Le condizioni del processo civile in Spagna 1925 i La funzione giurisdizionale e l’equità 1927

Primer director del diari L’Opinió i fundador de l’Esquerra Republicana Participà en la redacció de l’Estatut de Núria Diputat a les Corts de la República 1931, fou elegit després diputat al Parlament de Catalunya 1932, i ocupà successivament les conselleries de sanitat i assistència social, agricultura i economia El 1933 fou un dels dirigents de l’escissió de l’Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de l’Esquerra Republicana i féu de professor Publicà els reculls de poemes Safreu 1934 i El…

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404