Resultats de la cerca

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals 1792 Secundà Francesc Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament 1793 de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat

Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria invitat per aquest i decidí d’installar-se a Constantina com a advocat 1858 Figurà entre els qui proclamaren la Tercera República Francesa 1870 i presidí el consell general d’Algèria 1871 i 1872-81 El 1876 fou elegit diputat per Alger, i fou reelegit en 1877-81 Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…

Prengué part en la revolta cretenca contra els turcs 1897 i obtingué de les grans potències occidentals el reconeixement de l’autonomia de Creta En ésser nomenat alt comissari de l’illa el príncep Jordi de Grècia 1901, fou un dels seus consellers però aviat discrepà del seu govern i, en oberta oposició a ell, proclamà pel seu compte l’enosi de l’illa a Grècia 1905, unió que es consolidà definitivament al cap de tres anys i que fou saludada amb gran fervor per intellectuals i polítics nacionalistes catalans Missatge al Rei dels Hellens President del consell de ministres a partir de la…

Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire, 1918-1948…

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…