Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
Francesc de Paula Jené i Aixalà
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona
Joan Tauler i Palomeres
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952
Pere Fermí de Lacroix
Literatura
Història del dret
Escriptor i advocat.
Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…
Marià IV d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1345-76), germà i successor de Pere III d’Arborea.
S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…
Bernat de Mur
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic i jurista.
El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i abans havia…
Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Història del dret
Escriptor, polític i advocat.
Estudià dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou degà del collegi d’advocats de Lleida, diputat provincial del partit liberal i alcalde Ingressà a la Lliga Regionalista, de la qual fou diputat a corts 1916-23 S’inicià escrivint poesia castellana, influït per Campoamor, Zorrilla i Núñez de Arce Carnet de ensayos 1878, Poesías 1895, De mi viña 1901 i El candil del loco 1905 La seva poesia en català rep l’influx de Maragall i dels jocsflorals i tracta de temes bucòlics, lleidatans i clàssics Hores lluminoses sd, Cireres 1924, Nou i vell 1927 i…
Ramon Noguer i Comet
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou diputat…
Josep Finestres i de Monsalvo
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i Jaume Finestres i de Monsalvo , monjos de Poblet, d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al collegi de jesuïtes de Barcelona, on tots els germans estudiaren i el 1727 s’inicià una amistat epistolar…
Cebrià de Montoliu i de Togores
Urbanisme
Història del dret
Urbanista, advocat, assagista i traductor.
Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…
,