Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Miquel Estorch i Siqués
Literatura
Història del dret
Teatre
Advocat i escriptor.
Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i…
,
Abū-l-Qāsim ‘Umar al-Ṯaqafī
Història del dret
Jurista andalusí.
Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī
Orús
Història del dret
Jurista.
Fou empresonat el 985 arran del saqueig de Barcelona per Almansor Aconseguí deslliurar-se del captiveri de Còrdova deixant en lloc seu alguns ostatges El 991 era a Barcelona recollint diners per a alliberar-los
llei de Jurisdiccions
Història del dret
Llei preparada pel govern de Moret arran de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars pel novembre del 1905.
Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana
Tomàs Fatjó i Marsal
Història del dret
Jurisconsult.
Participà en la guerra de Successió a favor del rei arxiduc Carles III Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725 Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum 1707
Vicent Tomàs Traver
Història del dret
Jurista.
Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern
Bernat Joan Poll
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en drets Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II Arran de la creació de l’audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d’aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi Noves ordinacions, stils i pràctica, publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada
Pere Pons i Montells
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals
Josep Maria Milà i Pi

Josep Maria Milà i Pi
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Germà de l’industrial Pere Milà i Pi i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard
Baldomer Tona i Xiberta
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, collaborà a El Poble Català , i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana 1907 Milità més tard dins la Unió Federal Nacionalista Republicana, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi 1914 Fou un dels organitzadors del Bloc Republicà Autonomista , amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte