Resultats de la cerca

Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511

Intentà d’ampliar la base representativa de l’estat, puix que hi pervisqué la legislació anterior a la independència Fou nomenat governador per una convenció reunida per ell 1841 per tal d’elaborar una constitució, a la qual les autoritats n'oposaren una de més moderada, mentre condemnaven la iniciativa unilateral de Dorr, que es revoltà 1841-42 Fou derrotat i condemnat a cadena perpètua 1844 Obtingué la llibertat el 1845, i el 1851 recuperà els plens drets de ciutadania

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’…

Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…

Doctor en dret i en filosofia i lletres Exercí l’advocacia a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Fou professor d’aquesta matèria a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, i publicà l’obra de divulgació Normes del comerciant 1928 A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després, delegat del port franc de Barcelona Des de jove milità en el moviment catalanista, primerament en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i, després, en Acció Catalana, partit del qual fou un dels fundadors 1922 El 1920 havia estat elegit regidor de…

Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…

Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…