Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
batlle
Història del dret
Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic (feudals i emfitèutics, o no).
Quan la funció era limitada a això darrer, era anomenat batlle de sac El batlle que administrava una jurisdicció reial o baronial és anomenat per això batlle jurisdiccional Els batlles que depenien del comte o del rei eren tant intendents com oficials de la justícia i de la governació llur missió s’estenia àdhuc a l’aspecte militar, com, per exemple, a la convocació i a la conducció de les hosts Llurs funcions s’interferien a vegades amb les dels veguers Al comtat de Barcelona figura ja un batlle com a delegat administratiu i fiscal del sobirà en temps de Ramon Berenguer el Vell…
pragmàtica sanció
Història del dret
En dret català, des del segle XIII, disposició de caràcter general atorgada pel rei o el seu lloctinent sense intervenció de la cort general del Principat de Catalunya.
Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…
blat d’acapte
Història del dret
Part de la collita de blat que eren obligats a pagar els colliters del terme d’un castell o una baronia, a l’antiga corona catalanoaragonesa.
És un dels signes més característics de tot castell termenat des del segle XII fins al XVI, com a senyal i prova de la jurisdicció baronial Els barons feien la percepció d’aquesta imposició per mitjà de llurs batlles, bé que la fixació i la distribució fossin a vegades intervingudes per síndics nomenats per les universitats de les parròquies o els llocs de la demarcació Algunes vegades els barons venien, establien en emfiteusi o bé arrendaven el dret de la percepció del blat d' acapte Cal no confondre aquesta exacció d’ordre jurisdiccional amb els terremerita o tasques en parts…
fogatjament
Història del dret
Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.
Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus alguna vegada incloïen els masos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia amb parents, era considerat com a titular de foc independent En cas que, per…
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
estrany | estranya
Història del dret
El qui era de ciutat, vila o lloc o demarcació territorial, reial o baronial, distints d’aquells on es trobava, o també el qui pertanyia a una altra vegueria o a una altra diòcesi.
Els estranys eren assimilats als pelegrins, als hostes i als forasters
bolfa
Història del dret
Ús, existent al segle XV, en virtut del qual l’encarregat, arrendatari o emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la molta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.
Persistí encara després de la sentència de Guadalupe 1486 en algunes localitats, com a Blanes, on era pagat pels habitants de la vila, però no pels forasters