Resultats de la cerca

Els legistes proliferaren després de la recepció del dret romà durant l’edat mitjana, en especial a Occitània i en altres països de l’Occident europeu Propugnaren l’augment del poder reial i del braç popular o reial enfront de la noblesa i els eclesiàstics

Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar les concessions…

Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del…

Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la qual fou secretari general…

Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal organitzador de les…

Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere ,  Bartomeu ,  Josep  i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…