Resultats de la cerca

Fou mestre de l’Estudi General de Mallorca des del 1503 Deixà inèdits uns comentaris sobre la doctrina lulliana De ordinatione superiori et inferiori Fou mestre de Nicolau de Pacs

Participà en la tercera guerra púnica contra Cartago 149 aC, que assetjà, sense èxit, amb el seu collega L Marci Censori És recordat com un dels fundadors del ius civile , i deixà una obra en set llibres Manilii monumenta També li són atribuïdes altres lleis, fórmules i actuacions jurídiques

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…

Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part en el Diario Constitucional 1822 i el Diario Balear 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques

Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde

Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic