Resultats de la cerca

Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902

Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651

Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i…

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un…

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques Fou un proteccionista convençut Collaborà en El Imparcial i El Vapor dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista La seva obra cabdal, Cataluña en España 1855, produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi conscient de…

Vida i obra Membre d’una antiga família d’advocats de València, exercí com a advocat i obtingué diversos càrrecs a l’audiència Fou secretari del secret del Sant Ofici i catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1774-79 Amic de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Baier, fou un dels últims representants dels illustrats valencians Borrull, com el seu amic Jaubert de Passà, estava convençut dels orígens àrabs dels sistemes hidràulics valencians Però més enllà de l’habitual etimologia dels topònims estudiada pels historiadors del segle XIX, no aconseguí proves prou sòlides per a…