Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
empara
Història del dret
Acció d’emparar-se d’un feu el senyor, o de la cosa feudal o emfitèutica el senyor directe, en casos d’incompliment de les obligacions per part del feudatari o emfiteuta.
En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica
empara de dot
Història del dret
Manament judicial que expedien els alcaldes de cort, a petició del marit, per tal que els béns dotals de la dona no poguessin ésser segrestats o embargats per a respondre dels deutes que ell pogués contreure.
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…
Pablo Llarena Conde
Història del dret
Jurista castellà.
Es llicencià en dret per la Universitat de Valladolid, ingressà a la carrera judicial el 1989 i el 1990 guanyà per oposició la magistratura Després d’exercir de jutge de primera instància a Torrelavega i a Burgos, fou jutge d’instrucció a Barcelona del 1992 al 1998, i aquest any s’incorporà a l’Audiència Provincial de Barcelona, de la qual fou president del 2011 al 2016, any que fou nomenat magistrat del Tribunal Suprem Professor de dret penal de l’Escola Judicial amb la directora de la qual és casat, també fou cap de formació inicial del Consell General del Poder Judicial 2003-05 El gener…
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…