Resultats de la cerca

Hom suposa que fou escrit al segle XI o el XII només se'n coneixen còpies dels segles XIV i XV Tingué una gran importància a la Mediterrània, fins que entrà en concurrència amb el Llibre del consolat de mar , que el desplaçà

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Cursà els estudis jurídics a la Universitat de Lleida El 1428 fou vicari general de la diòcesi de Vic El 1448 acabà la seva obra, iniciada anys abans, Comentaria super usaticis Barchinone , que és l’exposició i el comentari més complet escrit sobre aquesta matèria, on ofereix, fins i tot, dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns usatges Dedicà l’obra, impresa el 1505 per Joan Luschner, als consellers de Barcelona Hom li atribueix la redacció, el 1450, d’un nobiliari de Catalunya

Estudià decretals a Bolonya Fou professor de l’estudi general de Lleida És autor del tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, d’una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida i la segona 1464 als doctors de Bolonya, i també d’un memorial sobre la Matrícula jurisconsultorum de Barcelona Les seves opinions són recollides per juristes catalans posteriors Pere Miquel Carbonell, n'escriví la biografia a De viris illustribus catalanis

Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i…

Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de…

Senyor de Sarral, de Cabra que comprà el 1698 al marquès d’Olias i de la quadra de Conill Fill de l’assessor de la batllia general de Catalunya, conseller reial i doctor en drets, el cavaller i després noble Josep de Potau i Company Collaborà a la lluita antifrancesa durant la guerra de la lliga d’Augsburg Fou catedràtic de la universitat i magistrat de l’Audiència de Barcelona Felip V volgué atreure-se'l amb el títol de comte de Vallcabra 1702, però ell era austriacista i s’oposà per escrit que les deliberacions del Consell de Cent deixessin d’ésser secretes, fet pel qual fou…