Resultats de la cerca

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Primer director del diari L’Opinió i fundador de l’Esquerra Republicana Participà en la redacció de l’Estatut de Núria Diputat a les Corts de la República 1931, fou elegit després diputat al Parlament de Catalunya 1932, i ocupà successivament les conselleries de sanitat i assistència social, agricultura i economia El 1933 fou un dels dirigents de l’escissió de l’Esquerra que fundà el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra S'exilià el 1939, i residí a Mèxic i a França, on fou membre de comitè executiu de l’Esquerra Republicana i féu de…

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres…

Redactor de La Publicidad , fou regidor de Barcelona per l’esquerra catalanista 1909-11 Afiliat més tard a l’Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya 1932, i hi actuà com a cap de la majoria mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya setembre-octubre del 1934 Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952

Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a…

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del…

Nacionalista, collaborà amb Garibaldi, per la qual cosa fou perseguit i exiliat a Suïssa Diputat el 1860 i militant d’esquerra, fou ministre repetidament des del 1876 És autor del codi penal italià del 1890 President de la cambra de diputats dues vegades i president del govern 1901-03, desenvolupà una política reformista i de bones relacions amb l’Estat francès

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona