Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Corpus Iuris Civilis
Història del dret
Nom donat al sXII a la compilació de dret romà duta a terme per ordre de Justinià (sVI), la qual tingué vigència fins als temps moderns.
Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards
lleixa
Història del dret
Deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics.
Joan de Baufés
Cristianisme
Història del dret
Clergue normand i doctor en dret civil, bisbes de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403
ordinació
Història del dret
Història del dret català
Fins al primer terç del segle XIX, disposició d’ordre reglamentari feta pel poder públic.
pilorí
Història del dret
Instrument de suplici usat en molts països d’Europa fins al segon terç del segle XIX.
Consistia en una post amb tres forats per a les mans i el cap, on els malfactors eren exposats a la vergonya pública
lleixar
Història del dret
Llegar o instituir a favor d’una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials.
Jeroni Brotons
Història del dret
Notari de l’escrivania major del consell municipal de Barcelona.
El 1699 fou designat per a continuar el llibre del Cerimonial dels magnífics consellers que Esteve Gilabert Bruniquer havia format fins el 1618, el qual prosseguí fins el 1714 Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer 1912-16
Marià V d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1387-1407).
Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d…
Tomàs Sivilla i Gener

Tomas Sivilla i Gener
© Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret
Bisbe i jurista.
Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina