Resultats de la cerca

Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628

El seu ús decaigué a Catalunya amb els usatges, i fou considerada pecaminosa, perquè temptava Déu sovint fou substituïda pel judici per batalla

Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en assessoria empresarial i de 1954 a 1958 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona Inicià la seva activitat política el 1954, en el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 s’incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou vicepresident del Consell Nacional 1979-1980 i president del comitè de govern 1981-1982 Membre de la Junta de Seguretat de Catalunya 1980-1982 i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats de 1982 a 1986, aquest any…

Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes , d’una gran qualitat, però de curta durada El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat 1822-23 retornada a Barcelona pel govern constitucional Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n’esdevingué secretari Juntament amb BC Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter…

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalanoaragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l’expedició a Tunis després del 1556 fou mestre racional de Sardenya Humanista, es relacionà amb l’erasmista català Miquel Mai fou amic i admirador d’Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1558, fou construït a Sàsser el primer collegi de la companyia de Sardenya

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre…

Estudià a la Universitat de Salamanca El 1609 fou nomenat jutge de cort de Càller més tard fou procurador fiscal 1617-27 i regent del Consell Suprem d’Aragó En 1639-45 fou publicada a Barcelona, per Diego Pinto, una Historia general de la isla y reino de Sardeña amb el seu nom, fet que li produí contratemps i maldecaps, especialment pels atacs de Salvador Vidal, que iniciaren una polèmica Recopilà també la legislació sarda en dos volums 1640 i ~1680 El seu fill, Pere Vico i Cedrelles Càller — Càller 1676, fou arquebisbe d’Oristany 1641-57 i…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre…