Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Bernat Espinalt i Garcia
Economia
Dret administratiu
Història del dret
Administrador principal del correu de València i membre de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid.
Escriví Atlante español , descripció geogràfica i històrica d’Espanya en tretze volums 1786-89, dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals
Vicent Branchat
Història
Història del dret
Jurista, assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.
És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual Tratado de los derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General 1784-86, i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas publicat el 1851
Tomàs Ferrandis de Mesa i Moreno
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil per la Universitat de València Alcalde major de Gandia i, més tard, de València, i finalment alcalde del crim de l’audiència valenciana És autor d' Arte histórica y legal de conocer la fuerza y uso de los derechos nacional y romano de España 1747, que fou controvertit per Gregori Maians, Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas 1752 i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas 1755
Friedrich Karl von Savigny
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49
Manuel Pers i Fontanals
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, escriptor i traductor.
Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys
,
Leonci Soler i March

Leonci Soler i March
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Advocat, arxiver i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23 La seva producció…
,
crucifixió
Història del dret
Forma d’aplicació de la pena capital en certs pobles de l’antiguitat (creu).
El crucificat moria d’asfíxia toràcica i de dessagnament A Roma eren exclosos de la crucifixió, en principi, els ciutadans romans, bé que durant l’Imperi la pena fou aplicada a ciutadans romans de classe baixa humiliores , però mai als de classe alta honestiores Quant a la crucifixió de Crist, hom s’ha plantejat el problema de si la condemna fou per motius polítics més que no pas religiosos, com proclamen els evangelis Hom no pot dir, però, que la crítica històrica afavoreixi la hipòtesi dels motius estrictament polítics La pena de la crucifixió fou abolida per Constantí en…
Faust de Dalmases i de Massot
Historiografia
Història del dret
Historiador.
Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor Es llicencià en dret Formà una copiosa collecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera 1890, de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista 1934 Collaborà en la revista Catalana 1919-26, en el Boletín de l’Academia de la Historia i en publicacions locals, i fou membre corrresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Lluís Soler i Terol
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Història del dret
Historiografia catalana
Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres.
Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en…
, ,
Melcior Salvà
Economia
Història del dret
Economista i advocat.
Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista…