Resultats de la cerca

Autor d’una Summa sobre el Codi i les Institucions de Justinià, de gran rigor lògic i sentit jurídic, que ha estat, durant segles, un manual clàssic

Lligada a un concepte precapitalista de la propietat, hom la troba ja en el fideïcomís romà, bé que fou completada per les normes de masculinitat i del dret de primogenitura del dret germànic, pròpies del feudalisme , i per la refeudalització del segle XVI unida a la propietat collectiva vinculacions comunals i eclesiàstiques mà morta, les procedents de feus i senyories i la constituïda pel fideïcomís i el mayorazgo Llur proliferació reduí els terrenys adquiribles i n'augmentà el preu, sense tenir en compte el baix rendiment dels terrenys vinculats Al segle XVIII nombroses lleis impediren…

Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’

Fou capità de la Coronela de Barcelona, i lluità contra la invasió francesa del 1697 Més tard es mostrà favorable a la causa austriacista, i assistí a les corts presidides pel rei arxiduc Carles III 1705-06 Publicà obres jurídiques sobre institucions i càrrecs públics catalans i un Summari discurs aont se prova ésser inexigible i nociva la contribució del batalló 1651

Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques

Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804

Fou notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà Viridiarium artis notariatus 1704 Fou publicada en versió castellana amb el títol de Teórica del Arte de notaría 1826-29 i esdevingué fonamental per a l’estudi i la pràctica de la notaria en els dos aspectes judicial i notarial i per al coneixement del conjunt de les institucions de dret civil

Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Balears 1899 Encara que l’articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones del derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable

Comprèn El Codi , compilació de constitucions imperials en dotze llibres el Digest , recull en cinquanta llibres de solucions donades a casos concrets com a resultat de la pràctica dels juristes les Institucions , dedicades a l’ensenyament del dret i les Novelles o Novellae Constitutiones post Codicem , que recullen les noves constitucions dictades per Justinià des de la promulgació del seu Codi fins a la seva mort 565 Al final hi ha un recull medieval anomenat Libri feudorum , relatiu als llombards