Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
felló | fellona
Història del dret
Dit del vassall que es rebel·lava contra el seu senyor feudal, l’ofenia greument o li mancava a la lleialtat convinguda.
Hug II d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1321-35), considerat per alguns fill il·legítim del jutge Marià III i de Paulesa de Serra.
El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills
Narcís de Santdionís
Història del dret
Jurisconsult.
Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat Sapera i Dídac Garcia L’obra no fou editada fins el 1495 compilació Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus
Hug I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1192-~1221), vescomte de Bas (Hug II) (1185-1221), fill del vescomte Hug I i d’Ispella Serra d’Arborea.
Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea
apòstols
Història del dret
Lletres lliurades, juntament amb el procés original, al qui apel·lava contra una sentència, dirigides a un jutge o a un tribunal superior; hi era fixat el termini dins el qual el recorrent calia que es presentés davant la jurisdicció superior per a mantenir el recurs.
Eren anomenades també apòstols reverencials El jutge que havia dictat la sentència recorreguda havia de lliurar els apòstols dins els 10 dies de la interposició de l’apellació Segons una ordinació de Pere III feta l’any 1363, transcorreguts els 10 dies sense que li fossin lliurats els apòstols , l’apellant podia personar-se davant el jutge o tribunal ad quem per tal de seguir l’apellació sense que aquells li calguessin
Ramon de Reus
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, diplomàtic i jurista.
Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos
Guillem III de Narbona
Història del dret
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge titular d’Arborea (1417-27), fill de Guillem de Tinièras, senyor de Mardoinha, i de Garina de Beaufort-Canilhac, vídua del vescomte Guillem I de Narbona.
Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras El vengué al…
Joan Francesc de Verneda
Història
Política
Història del dret
Polític i notari.
Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador El…
Francesc Grases i Gralla
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell de Cent i la…
Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles
Història del dret
Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità Això li permeté…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina