Resultats de la cerca

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Presoner del rei vàndal Guntamund, escriví una Satisfactio elegíaca per aconseguir el perdó La seva obra poètica s’inscriu dins la tradició paganocristiana d’Àfrica Compongué De laudibus Dei , en hexàmetres, i Romulea , recull de diversos poemes Se li atribueix l' Orestis tragoedia i l' Aegritudo Perdicae

Era anomenat en llatí estatica

Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas 1824 Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals

És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sive acta curiarum Regni Sardiniae 1645 També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi 1646

Alfons el Magnànim li encomanà el 1438 la confecció d’un Llibre de la successió del realme de Nàpols , allegat juridicogenealògic més que no crònica de caràcter històric Un exemplar illuminat, en llatí, existeix a la Universitat de València

Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764 La seva obra Ilustración del derecho real de España 1803 fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’Estat espanyol i se'n feren diverses edicions Publicà altres obres jurídiques en llatí

Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú