Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Serrahima i Bofill
![](/sites/default/files/media/EEC/Serrahima_Bofill_Joan.jpg)
Joan GamperJoan Serrahima i Bofill
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Història del dret
Advocat i atleta.
Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment…
,
mort civil
Història del dret
Privació dels drets civils i polítics que imposa la llei a una persona i que ha variat en el transcurs de la història.
Així, segons el dret romà, la mort civil de les persones es produïa com a conseqüència de la pena de deportació o pel fet d’esdevenir esclau les conseqüències de la mort civil eren les mateixes que originava la mort natural Però també circumstàncies de caràcter religiós han influït sobre aquesta matèria des d’un doble punt de vista en primer lloc, mitjançant una restricció considerable de la capacitat jurídica dels infidels, heretges o apòstates, i que en determinades condicions portà a negar la condició de persona als no batejats en segon lloc, mitjançant la consideració que la…
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…
Pascual Madoz Ibáñez
![](/sites/default/files/media/FOTO/A056398.jpg)
Pascual Madoz pintat per José Nin
© Fototeca.cat
Història del dret
Advocat.
Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les …
Pere Garriga i Marill
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Taquígraf i eclesiàstic.
Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó Posteriorment…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…