Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Pere de Cadireta
Cristianisme
Història del dret
Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (s. XII-XIV).
Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, la qual cosa obtingué el 1233
Marià III d’Arborea
Història del dret
Fill natural del jutge d’Arborea, Joan I, i de Vera Cappai.
A la mort dels seus germanastres, participà 1307-08, en les lluites pel jutjat, el qual obtingué el 1308 i engrandí a expenses dels pisans
Dracó
Història del dret
Legislador atenès.
Cap al 620 aC obtingué el càrrec de tesmòteta, que portava implícita la redacció del codi Intentà de frenar la conducta arbitrària dels jutges de l’oligarquia amb penes d’una severitat tal que li han donat celebritat, però no pogué modificar el sistema econòmic i social d’Atenes
Joan Dusai i Durall
Història del dret
Doctor en ambdós drets.
Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511
Masuri Sabí
Història del dret
Jurisconsult romà.
Obtingué de Tiberi el ius respondendi Deixeble d’Ateu Capitó, donà el seu nom a l’escola fundada pel seu mestre sabinià Sistematitzà l’antic dret romà Libri tres iuris civilis , recollí les opinions dels antics juristes ad Vitellium , escriví dos o més llibres de Responsa i els Libri memorabilium , els Fasti i els Commentarii de indigenis
Carlos Saavedra Lamas
Història
Història del dret
Polític i jurista argentí.
Besnet de Cornelio Saavedra, fou ministre d’instrucció pública i de justícia 1915 i de relacions exteriors en 1932-38 amb el govern radical d’Agustín Justo Millorà les relacions amb el Brasil i substituí la influència britànica per la nord-americana El 1936 presidí l’assemblea de la Societat de Nacions i obtingué el premi Nobel de la pau
Thomas Wilson Dorr
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític nord-americà.
Intentà d’ampliar la base representativa de l’estat, puix que hi pervisqué la legislació anterior a la independència Fou nomenat governador per una convenció reunida per ell 1841 per tal d’elaborar una constitució, a la qual les autoritats n'oposaren una de més moderada, mentre condemnaven la iniciativa unilateral de Dorr, que es revoltà 1841-42 Fou derrotat i condemnat a cadena perpètua 1844 Obtingué la llibertat el 1845, i el 1851 recuperà els plens drets de ciutadania
Salvador Ferrandis i Luna
Periodisme
Història del dret
Advocat i periodista.
Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495
Josep Maria de Maranges i de Diago
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’escrits seus amb el…