Resultats de la cerca

Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…

Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de  Los…

Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques Fou un proteccionista convençut Collaborà en El Imparcial i El Vapor dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista La seva obra cabdal, Cataluña en España 1855, produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi conscient de…

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…