Resultats de la cerca

La denominació, que era aplicada, segons els autors, als axiomes jurídics obtinguts per inducció o bé als punts de convergència d’opinions en qüestions controvertides, prengué més endavant un sentit pejoratiu

De sinuosa història política, oportunista i hàbil, fou ministre de la governació amb O'Donnell, i les seves maniobres electorals li valgueren el sobrenom del Gran Elector Expert en qüestions administratives, formà part de la comissió redactora de la Constitució del 1869 i també de la del 1876

Tenia missió de policia dels cursos d’aigües, d’atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d’aigües públiques i privades i d’altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics La jurisdicció del batlle d’aigües s’extingí quan, de les seves matèries, les de dret privat passaren a la jurisdicció ordinària, i les administratives, als governadors civils

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Fill de Josep Maria Lopez-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961 També presidí la Federació Catalana de Tennis de Taula 1957-61 abans de ser tancada i aleshores fou dos anys més president de la federació de Barcelona També fou president del Club Ariel en tres ocasions La federació de Barcelona el distingí amb la insígnia d’or

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu , intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871

Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la jurisdicció laboral…

Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el comandant…

Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…