Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…
Guillem Pabord
Història del dret
Jurista.
Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”,…
Lluís Alanyà
Història del dret
Notari.
És autor de la recopilació de privilegis reials del regne i de la ciutat de València Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae, cum historia cristianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori , València 1515
Tomàs Fatjó i Marsal
Història del dret
Jurisconsult.
Participà en la guerra de Successió a favor del rei arxiduc Carles III Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725 Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum 1707
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495
Jaume Pau
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…
aprisió
Història del dret
Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.
L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part de la potestat…