Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Tribunal Revolucionari de París
Història del dret
Organisme judicial d’excepció creat a París durant la Revolució Francesa.
Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror
Francesc de Paula Gras i Mirambell
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal
Josep de Gispert i Dulçat
Història del dret
Magistrat.
Era net d' Onofre Gispert i Boix s XVIII — Perpinyà 1757 i fill d' Antoni de Gispert Rosselló s XVIII — ~1790, també magistrats Fou president de la cort criminal de Perpinyà Empresonat per la revolució 1793, fou alliberat en caure Robespierre 1794 i recuperà el càrrec Escriví un Essai sur l’évidence i unes Observations sur la logique 1807
Juan José Soriano Pradas
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València
Julián Martínez Ricart
Història del dret
Polític.
Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració
Jean-Étienne Portalis
Història del dret
Jurista.
Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents 1796, per la qual cosa hagué de fugir Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó , on defensà el dret escrit i les institucions occitanes dret occità Collaborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes 1804
Pere Pons i Montells
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Josep Maria de Maranges i de Diago
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’…
Osvaldo Dorticós Torrado
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític cubà.
Membre del partit comunista, el 1957 s’uní a Fidel Castro i dirigí el moviment castrista a Cienfuegos Fou empresonat pel desembre del 1958, però aconseguí de fugir a Mèxic tornà a l’illa, ja triomfant la revolució, i fou ministre de lleis revolucionàries gener-juliol del 1959, i després substituí Urrutia en la presidència de la república juliol del 1959 El 1964, conservant la presidència, es posà al capdavant del ministeri d’economia i de la Junta Central de Planificación fins el 1976 Suprimit, en aquesta data, el càrrec de president de la república, esdevingué vicepresident del…