Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
coromina
Història del dret
Territori en condomini, anomenat també condomina o colomina i, antigament, conomina.
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
Francesc Basset
Història del dret
Jurista, germà de Pere Basset, també jurista, la línia política del qual seguí.
Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera
quadra
Història del dret
Districte especial dins el terme d’un castell termenat (i, per generalització, també dins d’una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera, amb jurisdicció separada territorialment de la del castell.
El senyor de quadra era generalment un aloer, i encara que, com a tal, era lliure de tot domini superior per raó de la propietat i de qualsevol prestació i era sovint exclòs de la host, havia de donar fermances, jurament i homenatge que en cas de guerra no pervindria cap dany al castell ni a la jurisdicció on radicava Aquestes jurisdiccions inferiors, els graus de les quals no eren sempre els mateixos, podien ésser creades pels barons dels castells termenats o dimanar de privilegi o investidura del sobirà Eren també anomenades quadre o quadró
imperi
Història del dret
Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades.
Era anomenat mer imperi el que afectava els procediments que portaven aparellada sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat Hom anomenava mixt imperi la facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que portaven aparellades penes lleus Quan la jurisdicció era completa era anomenada mer i mixt imperi
estrany | estranya
Història del dret
El qui era de ciutat, vila o lloc o demarcació territorial, reial o baronial, distints d’aquells on es trobava, o també el qui pertanyia a una altra vegueria o a una altra diòcesi.
Els estranys eren assimilats als pelegrins, als hostes i als forasters
establiment
Història del dret
Cessió quasi emfitèutica que atorgava el rei o un baró d’una batllia, notaria o escrivania, forn, taverna, farga, molí o altre dret de destret o imposició, mitjançant cens i a vegades també amb pagament d’entrada.
pals
Història del dret
Pena de correcció instantània, d’aplançonar, que estava en vigor en l’exèrcit i en la marina espanyola; se suprimí a l’exèrcit l’any 1834, però romangué discrecional a la marina, on també se suprimí al final del segle XIX.
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —almenys com…
Josep Camaña i Laymon
Arquitectura
Història
Història del dret
Arquitecte i polític, llicenciat en ciències i en dret, fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet.
Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca