Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana

Fill dde l’historiador  Emili Grahit Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La última guerra carlista en Gerona y su provincia 1956

Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Fou secretari reial i de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà Reyes de Mallorca 1852, de Jaume I a Isabel II, i diversos treballs sobre temes d’economia mallorquina, alguns d’ells apareguts a El Balear sobre la importació a la Península de cereals mallorquins, 1851 La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación, 1881

Fou director d' El Mercantil Valenciano i publicà nombroses obres sobre temes jurídics i històrics El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas 1878, La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa 1876, Los regímenes penitenciarios 1880 i Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca 1771 Autor dels estatuts del collegi d’advocats de Palma 1779 i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778, que li degué, en bona part, l’esperit renovador Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat També fou membre 1808 de la Junta Suprema de Govern de Mallorca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1874 i doctorat a Madrid Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la Universitat de Barcelona i notari a Reus Estudià temes de dret civil català, i collaborà en la revista dels Estudis Universitaris Catalans Dirigí i fundà la Revista del Notariado Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos 1892, El Código civil español comentado y concordado 1890 i Derecho catalán 1906, la seva obra més consultada

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i pare del jurisconsult Felip Bertran i d’Amat Participà en la guerra del Francès Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona 1841 Com a alcalde, el 1843 gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero El 1844 fou nomenat president de l’audiència i, el 1853, rector de la Universitat de Barcelona Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari 1854