Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ramon Foguet i Domingo
Història del dret
Advocat.
S'especialitzà com a criminalista Després del 1868, fou cap del partit carlí de Tortosa i fundà La Voz de la Patria , òrgan d’aquest Hom en publicà pòstumament Derecho catalán i una edició del Llibre de les costums de Tortosa , amb versió castellana i notes 1912
Bonaventura Córdoba i Miguel
Historiografia
Història del dret
Advocat i historiador.
Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València
Francesc Riba i Lledó
Comunicació
Història del dret
Jurista i publicista.
Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana
Pere Basset
Història
Història del dret
Jurista, conseller reial ja en temps del rei Martí I i advocat del fisc.
Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
Joan de Ribesaltes
Història
Història del dret
Jurista i funcionari reial.
Síndic de Perpinyà, fou membre del Parlament del Principat reunit el 1411 a Tortosa durant l’interregne, designat per a la comissió vint-i-quatrena i un dels sis compromissaris tramesos per aquesta al parlament aragonès d’Alcanyís Ferran d’Antequera el cridà al seu consell i fou nomenat conservador dels dominis reials per tal de recuperar les possessions alienades 1413 El 1418 formà part de la junta de Molins de Rei que censurà la política d’Alfons el Magnànim de provisió de càrrecs a favor de no catalans
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model,…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el…
Antoni Riquer
Història del dret
Jurista.
Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…