Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
privilegi privatiu
Història del dret
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
cavalcada
Història del dret
Dret del senyor a disposar dels vassalls per a les cavalcades, redimible per un tribut.
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers de poblacions…
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…
desnaturar
Història del dret
Deslligar, un noble desnaturat, del vincle de vassallatge amb el sobirà els parents, vassalls i servidors que admetin de seguir-lo.
dret de cena
Història del dret
Dret que tenia el rei i senyor de vassalls d’ésser fornit de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.
Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei
finta
Història del dret
A Castella, als segles XIV-XVII, tribut que hom pagava al rei sobre els profits dels béns dels vassalls, exigit quan es presentava una necessitat.
Era sinònim de talla i pecho
boscatge
Història del dret
Als segles XIII i XIV, dret del baró a percebre dels vassalls una part de la llenya, de la fusta i dels fruits silvestres, recollits als boscs baronials o comunals, o un equivalent en metàl·lic.
Era exigit també als anapers constructors de vasos de fusta, esclopers i rodellaires