Resultats de la cerca

Vida i obra Jurista, es doctorà el 1749, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933 per Antoni Pous, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però és molt interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època, ja que inclou notícies sobre les institucions, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana També publicà…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb els problemes…

Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó Bages Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romanç a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722

Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII

Es llicencià en dret el 1904 Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica Prontuario de la jurisprudencia mercantil 1924, La vida financera de les societats mercantils 1928, Tratado de la legislación comercial española 1930, Código de Comercio español comentado 1936, Autarquia…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch