Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Codi Teodosià
Història del dret
Col·lecció de lleis romanocristianes promulgades des de Constantí elaborada per inspiració de Teodosi II.
Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat científica…
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de…
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…