Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Francesc Bauçà
Dret civil
Història del dret canònic
Doctor en dret civil i canònic.
Entrà a servir a l’exèrcit El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País
Oriol Anguera de Sojo

Oriol Anguera de Sojo
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Història del dret canònic
Jurista, polític i especialista en dret canònic.
Membre del Partit Catalanista Republicà En proclamar-se la República, ocupà el palau de justícia de Barcelona, i fou nomenat president de l’audiència territorial de Catalunya A l’agost del 1931 substituí Carles Esplà com a governador civil de Barcelona, càrrec en el qual s’esforçà a mantenir l’ordre públic i la legalitat republicana davant les accions d’alguns sectors de la CNT, que començava a ésser dominada pels elements de la FAI Dimití a finals de desembre del mateix any Fiscal del tribunal suprem de la República, el 1933 actuà com a tal en el procés instruït al general Cavalcanti i…
Franz Xaver Wernz
Cristianisme
Història del dret canònic
Canonista alemany.
Jesuïta a Gorheim Sigmaringen, 1857, fou general de l’orde 1906 Rector i professor de dret canònic de la Gregoriana de Roma 1882, publicà Ius decretalium 1898-1914 i Liber saecularis Societatis Iesu 1914
jutge conservador
Història del dret canònic
Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
Els jutges conservadors foren creats per Bonifaci VIII i reberen només regulacions en llur activitat de Gregori XV i Innocenci X Aquesta institució fou reformada el 23 d’abril de 1762 per Climent XIII, el qual posava certes limitacions quant als ordes religiosos la recull el Codi de dret canònic
Francesco Zabarella
Història del dret canònic
Canonista italià.
Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…