Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
estigòfil | estigòfila
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics freqüents, però no estrictament confinats a les cavitats subterrànies.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar, atesa la poca informació disponible sobre la biologia d’aquestes i altres espècies aquàtiques trobades en coves
estigobi | estigòbia
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics estrictament confinats a les cavitats subterrànies.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la poca informació disponible sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en coves
estigoxè | estigoxena
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics ocasionals, no estrictament confinats a les cavitats subterrànies, on només apareixen ocasionalment.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la manca d’informació sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en cavitats subterrànies
llista roja
Ecologia
Classificació de les espècies segons el seu risc d’extinció, actualitzada per la Unió Mundial per la Natura (UICN).
A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'ha usat per a calcular l’evolució de la…
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
jova
Història del dret català
Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una jornada o més.
ordinació
Història del dret català
Norma de bon govern, constituïda per diversos capítols articulats, que afectaven el bon estament d’una localitat, comunitat, corporació, cos o activitat, disposada per una autoritat superior o bé per la mateixa corporació que havia d’aplicar-la.
No és pròpiament una norma general, sinó particular o especial, que mai no podia infringir una llei o constitució En certs casos el rei n'havia deixada alguna sense efecte per excedir-se de les facultats pròpies de qui les promulgava, com per exemple Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1320 amb les establertes pel consell i prohoms de la ciutat de Barcelona que s’havien excedit en llurs atribucions
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’economia de la…
Ecologia i medi ambient 2014
Ecologia
Residus de plàstic al mar Grans quantitats de microplàstics podrien estar passant a la cadena alimentària marina i als fons oceànics © NOAA's Marine Debris Program La producció i la mala gestió dels residus afecta bona part del planeta, i diversos estudis presentats el 2014 van mostrar la preocupant acumulació de deixalles en zones sensibles, com els mars i els oceans Les dades obtingudes per l’expedició científica Malaespina 2010-14, liderada per experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, van demostrar l’existència de residus plàstics en tots els oceans,…