Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les Responsiones de…
passament
Història del dret català
Del segle X al XIV transgressió comesa per un vassall contra qualsevol convinença feta amb el seu senyor o infringint una norma o ús feudal.
parròquia
Història del dret català
Antiga subdivisió administrativa dels terçons de la Vall d’Aran.
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
dret de parada
Història del dret català
Als segles X-XII, alberga, dret d’hostatge, o la seva compensació en forma de tribut.
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
pacte d’igualtat de béns i guanys
Dret
Història del dret català
A l’antic bisbat de Girona, modalitat de règim econòmic conjugal, avui completament en desús, que solia practicar-se quan el dot aportat per la muller era quantiós, segons el qual els consorts o llurs hereus es partien, per meitat, en dissoldre’s el matrimoni, els fruits i les rendes del dot no consumits i els béns adquirits amb aquests estalvis.