Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
ordinació
Història del dret català
Norma de bon govern, constituïda per diversos capítols articulats, que afectaven el bon estament d’una localitat, comunitat, corporació, cos o activitat, disposada per una autoritat superior o bé per la mateixa corporació que havia d’aplicar-la.
No és pròpiament una norma general, sinó particular o especial, que mai no podia infringir una llei o constitució En certs casos el rei n'havia deixada alguna sense efecte per excedir-se de les facultats pròpies de qui les promulgava, com per exemple Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1320 amb les establertes pel consell i prohoms de la ciutat de Barcelona que s’havien excedit en llurs atribucions
ordinació baronial
Història del dret català
Ordinació feta per un baró.
Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…