Resultats de la cerca

Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació…

Hi ha, per tant, dos períodes primavera i tardor en què és possible la mescla o circulació vertical de l’aigua per la força del vent

La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…

Aquest moviment oscillant, de vaivé, decreix a mesura que augmenta la fondària La zona d’oscillació es troba per sota de la capa d’aigua en la qual l’hidrodinamisme és totalment turbulent, a causa del trencament de les onades, i no hi ha cap direcció predominant de circulació

El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua

Per a conèixer la circulació dels gasos responsables de l’efecte hivernacle quan s’alliberen a l’atmosfera cal saber quines en són les concentracions atmosfèriques Aquestes concentracions no han deixat d’augmentar els últims anys i, en conseqüència, també s’ha incrementat el nombre d’estudis dels seus efectes sobre els ecosistemes Un d’aquests estudis relaciona l’augment d’un dels gasos hivernacle més importants, el diòxid de carboni, amb l’alentiment dels processos cíclics d’herbivorisme i descomposició de la matèria, coneguts també pel fet que són constantment representats en…

Comprèn diversos tipus de comunitats, com la d’organismes que es desplacen sobre el sediment mòbil del fons hèrpon , la d’organismes que habiten dins el sediment argilós del fons pèlon , la d’organismes que habiten entre els grans de sorra del fons psàmmon , la d’organismes fixats sobre superfícies dures submergides pècton i la de les plantes aquàtiques arrelades al fons rizòmenon , siguin emergents helostàdion o submergides hidrostàdion

En són un exemple algunes cubetes de l’estany de Banyoles Pla de l’Estany

La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…