Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
al·logen | al·lògena
al·lòcton | al·lòctona
Ecologia
Exòtic, que es troba en un indret diferent al de procedència, al·logen.
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
ambient
Ecologia
Conjunt de factors físics (humitat, temperatura, pressió, llum, etc), químics (composició química del medi) i biològics (interaccions entre els organismes) a què és sotmès un ésser viu.
especiació al·lopàtrica
Ecologia
Conjunt d’adaptacions desenvolupades per dues poblacions al·lopàtriques isolades geogràficament que els impedeix de realitzar una fecundació creuada fins i tot si desapareixen les barreres naturals que les separaven.
fenòmen al·lopàtic
Ecologia
Actuació directa de determinades espècies, mitjançant la segregació de substàncies químiques, que dificulten la presència i el creixement d’altres espècies en una mateixa comunitat vegetal.
aigualós | aigualosa
Ecologia
Propi d’indrets amarats o inundats, com les torberes o els creixenars.
agregació
Ecologia
Aplec d’individus d’una mateixa espècie en un territori reduït.
Així s’aconsegueix d’augmentar la supervivència, sigui per participació collectiva com s’esdevé en un formiguer o bé en els estols d’ocells justament abans de les migracions o bé mitjançant la creació d’unes condicions microclimàtiques més favorables i autoprotectores, com és el cas de les comunitats
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…