Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
capacitat màxima de càrrega
Ecologia
Nombre màxim d’individus d’una població (o quantitat màxima de biomassa) que poden mantenir-se en equilibri dinàmic durant un cert temps en un ambient determinat.
En els models poblacionals la capacitat màxima de càrrega s’expressa sovint com a K El seu valor és determinat pels recursos disponibles, incloent-hi l’espai, i per això diferents poblacions d’una mateixa espècie poden tenir una K diferent, segons l’indret on viuen La capacitat màxima de càrrega es pot inferir a partir de la natalitat i la mortalitat, però moltes vegades aquestes no es coneixen i s’ha de fer l’estimació directament a partir de les observacions de camp A mesura que una població s’apropa a la seva capacitat màxima de càrrega el seu creixement es va alentint, i quan…
resiliència
Ecologia
Capacitat de respondre a les pertorbacions o desajustaments del cicle de matèria d’un ecosistema i de retornar a la mateixa composició específica.
Té molt a veure amb la capacitat de regeneració de les poblacions Si la pertorbació és molt gran i la desviació generada perdura molt de temps s’esdevé una inestabilitat catastròfica
competència per explotació
Ecologia
Interacció entre organismes que utilitzen un mateix recurs que es troba en quantitat limitada i en la qual un individu el consumeix i, com a conseqüència, en redueix la quantitat disponible per als altres.
En la majoria dels casos, la competència per explotació se centra sobre els aliments en uns casos es tracta de la capacitat d’obtenir una quantitat més gran d’aliment el que condueix a competir, altres vegades és la seva utilització de la manera més eficient possible i fins i tot la resistència a les condicions adverses causades per la manca d’aliments També es pot parlar de competència per explotació de l’espai una espècie ocupa un espai ben definit i en dificulta la colonització per part d’altres espècies que potencialment tenen capacitat per a fer-ho
elasticitat
Ecologia
Capacitat d’un ecosistema per a retornar a l’estat estacionari del cicle ecològic.
L’elasticitat d’un ecosistema depèn de les propietats del sòl Els ecosistemes es troben en un estat estacionari si la taxa de fotosíntesi i formació de matèria orgànica és equilibrada per la taxa de mineralització de la matèria orgànica Un desajustament del cicle ecològic genera una pertorbació Un ecosistema és elàstic si es recupera fàcilment de les pertorbacions
oportunista
Ecologia
Dit de l’espècie amb una taxa de multiplicació elevada, capaç d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema, i adaptada a condicions canviants en el temps i en l’espai.
El seu poder de competència es basa en la seva gran capacitat de multiplicació, la qual acostuma a anar lligada a una vida breu
dispersió activa
Ecologia
Dispersió de les espècies que tenen gran capacitat de moviment, que es poden desplaçar per elles mateixes.
És el cas de la gran majoria d’animals Els ocells i els insectes voladors en són els representants per excellència, ja que són capaços de fer distàncies molt llargues en poc temps Els animals capaços de desplaçar-se activament són els més ben adaptats per a explotar els recursos alimentaris dels ambients fluctuants i aprofitar, així, els moments en què són més abundants Amb l’objectiu d’explotar recursos estacionals, molts animals de dispersió activa, com molts peixos, ocells i mamífers, han desenvolupat hàbits migradors
hidroestable
Ecologia
Dit de les plantes homeohidres amb molta capacitat de regulació, en les quals el contingut hídric fluctua poc.
Les plantes hidroestables tenen òrgans de reserva d’aigua són suculentes o en mantenen recursos abundants als troncs i a les branques, i tenen un bon sistema radical i una regulació estomàtica efectiva Tots els arbres s’inclouen en aquest grup, si bé alguns són més hidroestables que altres
àrea conductora
Ecologia
En un ecosistema terrestre, suma de les àrees, en secció transversal, de tots els elements conductors vegetals (vasos de les angiospermes i traqueides de les gimnospermes) a través dels quals ascendeix l’aigua amb els nutrients dissolts des del sòl fins a les fulles.
L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber HV, que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada Aquest valor expressa la inversió que els vegetals…
equilibri biològic
Ecologia
Estat que assoleix o tendeix a assolir un ecosistema determinat, de forma que les espècies animals i vegetals que l’integren es mantenen constants en el nombre o en llur biomassa.
Aquest equilibri és degut al fet que el creixement demogràfic de cadascuna de les espècies integrants de l’ecosistema es veu limitat per l’existència d’altres espècies en competència amb ella per la conquesta de l’espai utilitzable, per la recerca dels aliments i per relacions de depredació L’assoliment d’aquest estat d’equilibri només és possible quan les condicions fisicoquímiques de l’ecosistema són pràcticament constants, com en els fons marins, o bé quan durant molt de temps l’ecosistema no ha estat gens alterat per l’home o per la introducció de factors biològics nous En tot cas, l’…
bioremediació
Ecologia
Aprofitament de la capacitat d’alguns bacteris o fongs de degradar composts contaminants i tòxics, com ara el petroli o alguns plaguicides.
La bioremediació es presenta com un mitjà per a palliar desastres ecològics Així, un bacteri de l’espècie Ralstonia eutropha , que duu incorporat un gen de ratolí, ha estat estudiat per eliminar metalls pesants atrapant, per exemple, els ions de cadmi En el X Simposi Internacional de Procariotes Fotòtrofs celebrat a l’agost del 2000 a Barcelona, el microbiòleg israelià Yehuda Cohen presentà dades que indiquen que els tapissos microbians poden degradar el petroli A Catalunya, existeixen tres grups de recerca que estudien aquestes comunitats microbianes a la península dels Alfacs, al delta de l…