Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable constitueixen…
Walter Clyde Allee
Ecologia
Zoologia
Zoòleg i ecòleg nord-americà.
Féu una contribució important a l’estudi del comportament social, les agregacions i la distribució geogràfica d’animals tant en medis marítims com terrestres Escriví Ecological animal geography 1937, The social life of animals 1938 i Principles of animal ecology 1949
règim de pertorbacions
Ecologia
Patró espaciotemporal de la incidència de pertorbacions en un ecosistema o una àrea geogràfica determinada.
Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'han de…
endèmic | endèmica
Ecologia
Dit de l’espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada.
Les espècies i els tàxons endèmics es produeixen amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l’aïllament ambiental que en condiciona la propagació
corredor ecològic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els corredors són àrees que contenen una gran diversitat d’ambients i, per tant, la majoria d’espècies no tenen problemes per a travessar-los Quan es crea un corredor, les dues bandes que uneix acaben tenint una composició d’espècies semblant
biodiversitat
Ecologia
Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d’una regió geogràfica o d’un grup taxonòmic definit.
Aquesta accepció, introduïda principalment per EO Wilson el 1986, expressa el nombre total de les espècies presents en el conjunt de referència sense considerar-ne els efectius, a diferència de l’accepció ecològica tradicional de diversitat , que inclou també una estimació de les abundàncies respectives de les diverses espècies Fent una analogia amb el llenguatge, la biodiversitat seria un diccionari que conté totes les expressions de què disposa una llengua mentre la diversitat seria l’estil d’expressió caracteritzable per l’ús i la freqüència relativa dels mots Sovint hi ha una elevada…
simpàtric | simpàtrica
Ecologia
En corologia, dit dels tàxons que ocupen la mateixa àrea geogràfica o les àrees dels quals coincideixen en una part.
varietat
Ecologia
Terme general que designa un individu isolat o una petita població local diferent dels altres biotips de la població general en un o més caràcters hereditaris, però sense localització geogràfica.
al·lopàtric | al·lopàtrica
Ecologia
Dit de les poblacions, races o espècies que no poden interrelacionar-se per culpa d’una separació geogràfica (distància o barreres naturals com l’aigua, una serralada o un desert) i, encara que habitin en regions adjacents, són mutuament excloents.
Les poblacions allopàtriques genotípicament diferents d’una espècie s’anomenen races geogràfiques, subespècies o varietats Sovint l’intercanvi genètic entre aquestes poblacions és limitat o no existeix