Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
règim de pertorbacions
Ecologia
Patró espaciotemporal de la incidència de pertorbacions en un ecosistema o una àrea geogràfica determinada.
Les variables necessàries per a caracteritzar un règim de pertorbacions són la distribució espacial de les pertorbacions, la seva freqüència o nombre mitjà durant un període determinat, l’interval de retorn —que és l’invers de la freqüència o el temps mitjà transcorregut entre dues pertorbacions—, el període de rotació o temps mitjà necessari perquè una pertorbació afecti una àrea determinada, el percentatge de superfície afectada respecte de la total, la intensitat o força física de la pertorbació i la severitat de l’impacte sobre els organismes, la comunitat o l’ecosistema S'…
zona de flux
Ecologia
Zona marina on dominen els moviments unidireccionals de l’aigua segons un pla horitzontal.
La intensitat d’aquest flux és vital per a la supervivència de molts organismes suspensívors, l’orientació dels quals reflecteix la direcció dominant del flux
eficiència ecològica
Ecologia
Criteri d’actuació empresarial destinat a donar suport a la sostenibilitat dels productes.
Es basa a minimitzar la intensitat d’ús dels materials i de l’energia, minimitzar l’emissió de contaminants i augmentar les possibilitats de reciclatge Al mateix temps, se centra en l’explotació de recursos renovables i en l’augment de la durabilitat dels productes
estenofòtic | estenofòtica
Ecologia
Dit dels organismes adaptats a una intensitat lluminosa que varia entre límits poc separats.
piràmide ecològica
Ecologia
Diagrama de forma generalment piramidal en el qual hom representa la biomassa, els nivells d’energia o els nombres dels organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema.
Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció…
cinesi
Ecologia
Regulació de la velocitat de locomoció de certs organismes, d’acord amb la intensitat d’un o més factors estimulants.
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
Ecologia i medi ambient 2009
Ecologia
Barcelona, en el camí del Protocol de Copenhaguen Sessió plenària de la conferència sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen © IISD / Earth Negotiations Bulletin Barcelona va acollir, la primera setmanade novembre, les reunions de l'última sessió preparatòria de la 15a conferència dela Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides COP15, que es va celebrar del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen Després de dos anys de treballs preparatoris, els delegats de 193 estats havien d'aprofitar la reunió de Barcelona per a concretar els detalls d'un acord internacional que…