Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
matèria orgànica
Ecologia
Substància que prové d’éssers vius.
Quan la matèria orgànica s’ha transformat considerablement respecte dels éssers vius que constituïa, aleshores s’anomena humus
matèria orgànica particulada grollera
Ecologia
Material orgànic de dimensions mitjanes o grans, principalment fulles, que ha caigut dins d’un riu.
Afavoreix la vida de petits invertebrats, especialment larves d’insectes, que el masteguen i trituren accelerant-ne la descomposició L’entrada i la presència de matèria orgànica particulada grollera al riu condiciona l’abundància d’aquests animals trituradors
matèria orgànica particulada fina
Ecologia
Material orgànic de dimensions petites d’un riu que ha estat generat per l’activitat dels animals trituradors a partir de la matèria orgànica particulada grollera.
La MOPF, que es troba en trams fluvials de poc corrent, afavoreix la vida de petits animals recollectors
demanda bioquímica d’oxigen
Ecologia
Prova per a determinar la pol·lució orgànica de l’aigua.
Es basa en les activitats metabòliques dels bacteris i d’altres microorganismes aerobis que tenen dependència tròfica orgànica Indica el volum d’oxigen requerit per una mostra incubada a 20°C, a la foscor i durant cinc dies l’oxigen consumit, en conseqüència, assenyala la quantitat de matèria orgànica present a la mostra estudiada S'expressa en milligrams d’oxigen consumit per litre d’aigua mg/l
elasticitat
Ecologia
Capacitat d’un ecosistema per a retornar a l’estat estacionari del cicle ecològic.
L’elasticitat d’un ecosistema depèn de les propietats del sòl Els ecosistemes es troben en un estat estacionari si la taxa de fotosíntesi i formació de matèria orgànica és equilibrada per la taxa de mineralització de la matèria orgànica Un desajustament del cicle ecològic genera una pertorbació Un ecosistema és elàstic si es recupera fàcilment de les pertorbacions
productivitat
Ecologia
Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, per unitat de temps.
Pot referir-se a l’increment de biomassa a un cert nivell tròfic per unitat de temps, o bé a la biomassa total existent en una determinada àrea Hom pot mesurar la productivitat en unitats d’energia per exemple, quilocaloria/hectàrea/any o en pes o en volum de matèria orgànica sintetitzada com grams de matèria orgànica, de carboni, etc, assimilats per unitat de superfície i temps
contaminant orgànic persistent
Ecologia
Química
Substància química orgànica resistent a la degradació.
Emès o abocat al medi ambient, provoca contaminació persistent i acumulable en els éssers vius, així com riscos per a la salut humana S'hi inclouen substàncies com el DDT, dioxines i bifenils policlorats PCB, hexaclorobenzè, naftalens policlorats i èters difenílics polibromats o policlorats
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit