Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
parasitisme
Ecologia
Relació interespecífica entre paràsit i hoste.
Aquest fenomen se sol donar en els casos en què l’hoste no veu greument afectada la seva viabilitat a causa del paràsit, bé que els trastorns que li pugui comportar li poden fer minvar la vitalitat i deixar-lo en inferioritat de condicions enfront dels individus de la seva mateixa espècie, i ésser seleccionat negativament El parasitisme és fruit de l’adaptació morfològica, fisiològica i ecològica, amb una llarga evolució parallela, entre un parell d’espècies, en la qual el paràsit arriba sovint a prescindir dels propis mitjans de supervivència per a passar a dependre obligadament de l’hoste…
predació
Ecologia
Relació tròfica entre depredadors i preses.
Representa un estat evolutiu avançat entre els diferents tipus d’alimentació La predació implica especialització en la persecució, captura i digestió de l’aliment El sistema depredador-presa manté equilibrades entre certs valors les poblacions naturals
protocooperació
Ecologia
Relació simbiòtica entre individus de diferents espècies de la qual tots es beneficien.
És més primitiva que el mutualisme, del qual es diferencia pel menor benefici mutu que n'obtenen les espècies concernides, i perquè no se'ls arriba a fer mai indispensable
psicologia ambiental
Ecologia
Psicologia
Part de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn.
Permet entendre la visió que tenen els individus dels problemes ambientals, les reaccions davant de les alteracions del medi, els condicionants de les actituds de la gent davant d’aquests problemes i la forma com assimilen la informació i les normatives ambientals
dependència
Ecologia
Relació d’un ésser viu amb els altres membres de la seva biocenosi i amb els factors ambientals.
agent taronja
Ecologia
Nom donat a la barreja de plaguicides utilitzats per l’exèrcit nord-americà al Vietnam fins el 1970.
Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines dioxina Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava fortes…
Jordi Sunyer i Deu
Ecologia
Epidemiòleg.
Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona 1980 Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Treballà com epidemiòleg a l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona 1984-88 Codirector del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL, especialitzat en estudis sobre la relació entre qualitat ambiental i salut
depredador

Ós atrapant un peix
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.
El depredador sol ésser més gros que no la seva presa Atès que en un hàbitat determinat el depredador acostuma a actuar sovint sobre unes preses d’espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s’estableix una dependència recíproca
fauna litoral
Ecologia
Zoologia
Conjunt de la fauna marina que habita a les aigües costaneres.
En aquest medi les condicions ambientals presenten una variació vertical molt forta, i per això hom hi distingeix una sèrie de nivells epilitoral , per sobre del nivell de la mar, supralitoral , zona només submergida en les grans marinades, eulitoral , compresa entre els nivells de baixamar i plenamar, i sublitoral , zona permanentment submergida La fauna litoral també varia, en relació amb la natura del substrat
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques