Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
productivitat
Ecologia
Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, per unitat de temps.
Pot referir-se a l’increment de biomassa a un cert nivell tròfic per unitat de temps, o bé a la biomassa total existent en una determinada àrea Hom pot mesurar la productivitat en unitats d’energia per exemple, quilocaloria/hectàrea/any o en pes o en volum de matèria orgànica sintetitzada com grams de matèria orgànica, de carboni, etc, assimilats per unitat de superfície i temps
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg…
equivalent tòxic
Ecologia
Unitat de mesura de la toxicitat de les dioxines i els furans.
Es pren la toxicitat de la dioxina més tòxica la 2,3,7,8-TCDD com a referència i se li dóna valor 1 A partir d’aquest, doncs, cada toxina tindrà un valor de toxicitat expressat com a fracció del valor de toxicitat de la TCDD
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…
mineralomassa
Ecologia
Quantitat de nutrients que conté la vegetació per unitat de superfície en un ecosistema.
La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden compensades…
producció neta
Ecologia
Biomassa acumulada per unitat de temps i que queda a disposició del següent nivell tròfic.
Una petita part serà consumida i la resta anirà a parar al compartiment detrític
producció primària
Ecologia
Augment de biomassa dels organismes productors (organismes autòtrofs fotosintètics i quimiosintètics) per unitat de temps.
Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal

Logo del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal
Ecologia
Organisme creat l’any 2001 com una unitat de suport a la recerca i a la docència de la Universitat de Barcelona.
Reuneix les colleccions botàniques i els fons documentals de la Universitat de Barcelona en l’àmbit de la biodiversitat vegetal Del seu fons destaca l’ herbari , les bases de dades —entre les quals el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya —, diverses cartografies temàtiques, com mapes de vegetació i d’hàbitats de Catalunya, i donacions de fons personals d’investigadors, que inclouen material fotogràfic i correspondència Té com a finalitat principal garantir la conservació dels seus fons documentals i facilitar-ne la consulta És un servei obert a les institucions públiques, a l’empresa…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell…