Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
àrea conductora
Ecologia
En un ecosistema terrestre, suma de les àrees, en secció transversal, de tots els elements conductors vegetals (vasos de les angiospermes i traqueides de les gimnospermes) a través dels quals ascendeix l’aigua amb els nutrients dissolts des del sòl fins a les fulles.
L’àrea conductora és una mesura de la capacitat de transport d’aigua Tanmateix, com que no tots els elements conductors d’un tronc són funcionals, sovint és preferible utilitzar l' àrea d’albeca , que calcula només la superfície de l’albeca, o part més externa del tronc, on es disposen els elements conductors funcionals La importància de l’àrea d’albeca en el transport d’aigua es pot expressar mitjançant el valor de Huber HV, que és igual a l’àrea d’albeca dividida per l’àrea foliar que hi ha per damunt de la secció considerada Aquest valor expressa la inversió que els vegetals…
bentos marí

Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les…
al·lopatia
Ecologia
Estat patològic sofert per un organisme per acció d’agents químics o d’altra natura procedents d’un altre organisme situat pròxim a ell.
Les allopaties, només superficialment conegudes, no són rares entre determinats vegetals, que en fan un mecanisme de lluita competitiva interespecífica
comunitat
Ecologia
Conjunt d’organismes que viuen en un mateix biòtop o hàbitat.
Sovint és sinònim de biocenosi, bé que moltes vegades hom en restringeix el significat i parla de comunitats d’animals, de vegetals, etc ecosistema
convergència adaptativa
Ecologia
Fenomen consistent en la presència de morfologies i fisiologies força semblants davant d’ambients també semblants entre espècies sense cap parentiu filogenètic proper.
Les convergències adaptatives de molts grups de plantes serveixen com a criteri per a la classificació dels vegetals amb el mateix rigor i la mateixa fiabilitat que els criteris taxonòmics
equivalència energètica
Ecologia
Relació no lineal entre la grandària del cos d’una espècie vegetal i el metabolisme o l’abundància d’individus de la població.
Segons l’equivalència energètica, la densitat de plantes varia en funció de la seva massa elevada a un exponent 3/4 Espècies vegetals de qualsevol mida poden presentar les mateixes taxes d’ús de recursos locals
desenvolupament arquitectònic
Ecologia
Pla de desenvolupament vegetal sense la intervenció d’accidents que lesionin les gemmes o els brots incipients que surten als troncs i a les branques.
S'han descrit més de 20 models de desenvolupament arquitectònic Aquest nombre de models, molt petit en comparació amb el gran nombre d’espècies vegetals existents, suggereix que alguns representen un conjunt de canvis adaptatius
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus