Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
vident
Religió
Persona afavorida per una presumpta revelació sobrenatural, especialment una aparició.
aigua de jaciment
Geologia
Dit de l’aigua salada que sol ésser trobada juntament amb el petroli.
La seva aparició constitueix un símptoma favorable en els sondeigs petrolífers
Plistocè
Geologia
Primera sèrie (o època) del Quaternari, posterior al Pliocè i anterior a l’Holocè.
El seu nom fa referència a les faunes de molluscs marins, la major part de les quals són idèntiques a les actuals Essencialment, hom caracteritza el Plistocè atenent dos criteris l’aparició de l’home i l’existència de diverses glaciacions Ni un fet ni l’altre, però, poden permetre, actualment, d’establir un límit plioplistocènic admès per tothom, ja que, d’una banda, l’aparició de l’home és un fet evolutiu, i, d’altra banda, des de la fi del Miocè hom ha anat enregistrant un refredament progressiu del clima mundial i un seguit de glaciacions Així, hom ha proposat un…
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
Ediacarià
Geologia
Unitat equivalent del
Vendià, primer sistema del Fanerozoic, emplaçat sota el Cambrià.
L’interval de temps va dels 670 als 550 milions d’anys El nom Ediacarià substitueix de manera definitiva altres noms provisionals com Neoproterozoic III o Vendià S'inclou en l’era Neoproterozoica Es caracteritzat per la fauna d’Ediacara, formada per metazous sense closca, de la qual han derivat els principals fílums, classes i ordres d’invertebrats coneguts en temps posteriors L’inici del període és marcat per l’aparició d’una nova capa de carbonats diferenciada de les altres químicament i per la textura la datació es féu pel sistema urani-plom a Namíbia i la XinaHom ha descobert fòssils d’…
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia a causa de…
Ordovicià
Geologia
Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica.
És situat sobre del Cambrià i per sota del Silurià Va des de -505 fins a -438 milions d’anys Els materials ordovícics sovint són constituïts per esquists i quarsites, i en les sèries originals, a la Gran Bretanya, hi ha moltes roques vulcanosedimentàries i també conglomerats, gresos i grauwacke Els fòssils ordovícics més importants són graptòlits, que serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema També són importants els braquiòpodes i els trilobits Els molluscs experimenten una expansió notable amb la primera aparició important de lamellibranquis També apareixen…
estromatòlit
Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com a laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la…