Resultats de la cerca

Vida i obra Metge de professió, publicà una obra en llatí sobre les febres Però, sobretot, és autor d’un colloqui en català de més de quatre-cents versos que ha romàs manuscrit, titulat Diàlogo , i que és un elogi dels reis del Casal d’Àustria, alguns dels quals apareixen com a personatges Bibliografia Reus i Belmar, S 1994 Vegeu bibliografia

Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar heliopolitana i d’…

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme

Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…

És autor, amb Josep Roca i Roca, de la «tragicomèdia satírica e històrica» La Passió política , estrenada i reeditada diverses vegades el 1870, paròdia de la Passió religiosa en què la Verge és la Democràcia, Crist és el Salvador Espanyol, Magdalena és Espanya, la Verònica és la Revolució, Pilat és Prim, Pere és Espartero, Judes Iscariot és Salmerón, Caifàs és Sagasta, Sunyer i Capdevila és el Cirineu, Figueras és Jaume, etc, i hi apareixen les ombres, entre altres personatges històrics, de Rafael Casanova i Riego Intervingué en la polèmica suscitada per Soler i Yxart sobre l’…

Vida i obra Fill de Josep Güell i Mercader Residí a Madrid A vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup d’escriptors romàntics modernistes reusencs, liderats per  Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics Publicà regularment a Lo Somatent , La Autonomía , a revistes modernistes i en alguna de barcelonina, proses poètiques curtes que hom suposa relacionades amb la…

L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971,…

Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta  Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…

Vida i obra Religiós dominicà, professà al convent de València 1642 i ocupà càrrecs importants dins el seu orde Fou catedràtic d’arts 1652 i de filosofia moral 1656 a la Universitat de València, i com a tal escriví una obra teològica, el Tractatus de uitiis et peccatis , datada l’any 1675 ms 836 de la Biblioteca Pública Provincial de Palma Fou també un reconegut predicador, però els seus sermons no s’han conservat Li han estat atribuïdes diverses composicions poètiques, de caràcter burlesc, que Constantí Llombart publicà amb el títol d’ Obres festives compostes segons antiga, general i molt…