Resultats de la cerca
Es mostren 6127 resultats
ribera de Sallente
Ribera
Afluent de capçalera de la Noguera de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), que davalla del coll de Sallente (2 485 m), a la línia de crestes que separa les valls de Cardós i Ferrera.
ribera Salada
Ribera
Riu dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix al vessant meridional de la Tossa de Cambrils a l’extrem occidental de la serra d’Odèn, dins el municipi d’Odèn Solsonès, de diverses fonts que sorgeixen dels terrenys triàsics fortament salinitzats de Cambrils, aprofitats tradicionalment per a l’obtenció de sal Prop de Montpolt, al límit amb el municipi de Lladurs, rep, per l’esquerra, la important ribera de Canalda, que davalla de la serra del Port de Comte Segueix la direcció N-S fins que penetra dins el municipi de Castellar de la Ribera Després de passar per Ceuró, Ogern i Altés, s’uneix al seu collector a Bassella Alt Urgell
imposició de la cendra
Cristianisme
Cerimònia del dimecres de Cendra consistent a imposar un polsim de cendra sobre el cap dels fidels en senyal de penitència.
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
tercer orde
Cristianisme
Nom donat a alguns instituts religiosos (tercer orde regular) o a certes associacions piadoses (tercer orde secular) que depenen d’un orde religiós, es beneficien dels seus privilegis i en segueixen l’espiritualitat i, en la mesura del possible, la regla.
Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular