Resultats de la cerca

En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats

Els llocs geomètrics definits per aquests punts apareixen com a franges brillants rectes o circulars, segons el tipus d’interferòmetre

Apareixen quan hi ha una diferència de temperatura entre les dues cares d’una capa de fluid, i canalitzen el transport de massa i calor, de manera que no hi ha intercanvi de fluid entre dues cèllules

A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps

És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia

El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch

Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932

Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar…

Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc

Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme