Resultats de la cerca

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans que traspassi la línia del darrere del…

 Es juga entre dos equips rivals de quatre o cinc persones cadascun, normalment en un carrer pla i llarg, i es tracta d’anar guanyant espai al camp rival fins que l’altre equip no pugui tornar la pilota Les partides són a deu jocs Cada joc té la puntuació següent 15, 30, val i joc Per guanyar el joc, cal que l’altre equip estigui com a màxim a 30 per tant, si els equips empaten a val canvien automàticament a empat a 30 Cada equip ha de fer el més petit possible el camp rival, que es marca amb unes telles, antigament ratlles a terra, on es para la pilota quan no es pot tornar després del…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa només intervenen…

Es juga dins un trinquet Dos equips contendents es passen la pilota de vaqueta per dalt d’una corda que divideix els dos camps situada a 1,80 m d’alçada La ferida el tret de sortida de cada punt s’ha de fer botar a una escala al lateral del trinquet D’aquests dos elements prové el nom d’escala i corda Els equips poden ser formats per un partides individuals o mà a mà o per dos o tres jugadors És bastant habitual que s’enfronti una parella a un trio Un dels equips va de vermell i l’altre de blau Les partides són a 60 punts, que es compten de cinc en cinc dotze jocs Cada joc suma les següents…

 Se’ls coneix també com a dervixos dansaires o giradors, per com executen la dansa meditació dita sema , en què ballen girant sobre ells mateixos Tenen el centre a la ciutat turca d’Iconi Durant l’imperi Otomà, l’ordre mevlevi cultivà, a banda de l’ordre espiritual, l’excellència cultural i artística Es considera que són progressistes i liberals

Té una estreta relació amb la radicalització d’alguns sectors del món musulmà i el xoc d’ambdues confessions en països de tradició islàmica En països d’arrel cristiana, s’utilitza per a denominar els corrents ideològics, culturals i polítics que pretenen reduir el cristianisme a l’esfera de l’entorn privat

El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc

Assessora el papa i alguns òrgans eclesiàstics, i n'hi ha diversos, segons la temàtica que desenvolupen i per a la qual han estat creats La seva estructura, la seva existència i el seu funcionament depenen directament de l’autoritat papal